...
Avui i ara, és la tercera tarda consecutiva que estic a la feina sola, treballant. Bé, ara no treballo perquè estic escrivint, però ja m'enteneu.
No sé si surt l'hora, però ja és tard (per l'hora que hauria de plegar en realitat). I el que és pitjor, estic molt cansada. Avui ha sigut un dia horrorós. D'entrada m'he adormit i he arribat una hora tard. Al migdia m'he enfonsat i he plorat durant gairebé una hora. M'he desfogat amb en Ferran i amb la Cris. Aquest cop tiro per la banda d'en Ferran i ja començo a pensar que aquesta no és la feina de la meva vida. Jo no sé si aguantaré gaires caps de setmana més treballant fins a vés a saber a quina hora.
Jo no. Jo, si això dura gaire, no aguantaré res.

