Estic de dieta

Sí, fa una setmana i poc que estic fent dieta (sota vigilància mèdica). Com ho veus? És la primera vegada que he sigut valenta i he anat a un dietista perquè em vigili el pes. D'entrada ja em va dir que m'he d'aprimar 14 kgs!!! Però el primer objectiu és baixar-ne 7. Com ho veus ara?? Creus que podré?

Per molts anys, però molts, la meva postura era de queixar-me per la patxorra i el cul que tenia, però no feia res per solucionar-ho. El més curiós és que quan veia a les noies tan i tan primes em deprimia bastant. Ostres, jo crec que tot és qüestió de voluntat però amb els nervis que passo durant l'any era molt difícil que pogués fer dieta i quedar-me tan tranquil·la. Fa uns dos anys ho vaig intentar i entre que vaig fer bondat uns dos mesos i que vaig tenir gastrointeritis una setmaneta ja em vaig quedar bé, però a la que va començar la nova temporada a la feina i em van venir els nervis ja vaig perdre el control i vaig recuperar fàcilment.

Jo ja li vaig dir a la dietista, a mi el que em fa més por és que arribi un moment que m'abandoni a mi mateixa i que m'atiborri a menjar com una truja, i que tot l'esforç fet s'esfumi en setmanes. Realment sóc una persona amb poca voluntat, molt nerviosa (i això em fa menjar compulsivament) i també reconec que m'agrada menjar. Jo crec que el pitjor és que un cop has perdut uns quants quilets et confies i baixes la guardia. I és llavors quan tornes a engreixar-te.

Al centre em van dir que amb ells aprendria a menjar. Jo crec que un cop deixi d'anar-hi recuperaré els nous hàbits, estic segura.

La meva esperança és pensar que algun dia estaré primeta i tindré una figura estilitzada, perquè sincerament ara faig una mica de pena. Que trist no? Per aquest motiu, moltes vegades em sento insegura i dubto de mi mateixa.

De moment he perdut 1,7 kgs en una setmana, però no em vull confiar perquè jo sempre sóc igual: primer em conciencio molt i faig molta bondat però després em fa cada cop més mandra fins que al final ja no faig res.