Segona oportunitat

Diguéssim que en la meva primera vegada la vaig cagar perquè no feia de jo, encara que els dos primers missatges són molt especials per mi. Amb el tercer ja em vaig ratllar i ja no en vaig escriure cap més. De vegades em passa, que em creo unes empanades mentals i al final hi ha certes coses (materials) que no puc tocar o mirar perquè em recorden aquella vegada que em vaig fer tan de mal. No sé si m'he explicat bé.

No sé si em mereixo una segona oportunitat. La veritat que el primer blog ha sigut un fracàs perquè a més he tingut invasors quan jo no els demanava. O almenys no demanava els que van acabar venint. Mira que n'és de complicada la lògica,... perquè em va dir que no m'havia dit res per si jo no volia que ella ho veiés, o alguna cosa així. A veure, d'entrada, si ho saps ho dius.

Em pregunto si aquest cop trobarà aquesta finestra...

Canviant de tema, no prometo filosofades interessants. Jo sóc més de rotllos patateros i grans anades de la bola impressionants. Tan sols necessito una via d'escapament. Tinc una llibreta supermini que ja hagués estat bé acabar-la, però és supermini, en serio.

Bé, ja ens anirem veient. Una abraçada... (ja ho veureu però m'encanta posar punts suspensius)

P.D. Hauria de posar una foto? No me n'he sortit... ho sento.